Logo_.eu

Nova regulació per als dominis .eu

Entrada en vigor del nou Reglament (UE) 2019/517 de 19 de març de 2019 sobre l’aplicació i funcionament dels noms de domini de primer nivell .eu. Aquesta norma deroga la regulació anterior, de l’any 2002, i suposa una flexibilització en els criteris d’admissibilitat per ser titular d’un domini .eu, amb l’ampliació de la legitimació a totes les persones físiques nacionals d’un estat membre, amb independència que tinguin residència o domicili en la UE. Si bé l’aplicabilitat plena de la norma no serà possible fins al 2022, pels diferents actes i procediments de desenvolupament legislatiu que seran necessaris, el tema de l’ampliació dels criteris de legitimació sí que ho serà a partir del pròxim 19 d’octubre.

Els dominis .eu constitueixen una de les extensions ccTLD -comunament coneguts com a dominis de primer nivell territorial- amb major impacte mundial i mostra d’això el són els 3,8 milions de registres del 2017. Malgrat el seu èxit, la UE ha cregut convenient aprofundir en la seva regulació i millorar certs aspectes per afavorir l’accessibilitat al mateix a petits empresaris, professionals o ciutadans en general, crear una veritable identitat digital de la UE i promoure les activitats transfrontereres en línia. I tot això en el context del Mercat Únic Digital, el segon dels deu projectes estratègics prioritaris de la UE per al lustre 2015-2019.

Des de la perspectiva de la Propietat Industrial, sovint, se sol confondre la protecció que confereix una marca amb la d’un nom de domini, quan es tracta de dues realitats no tan asimètriques i amb regulacions molt diferents. La marca atorga un monopoli jurídic d’explotació amb un abast territorial delimitat, mentre que el nom de domini ve a ser una adreça alfanumèrica (DNS) d’un determinat recurs en línia (URL) o lloc web, que es configura segons determinats protocols tècnics definits per la ICANN, l’organisme internacional de governança dels noms de domini. Amb la progressiva digitalització de la nostra societat, se li han atribuït alguns valors o trets més propis de les marques o noms comercials en l’entorn digital, però això sí, sense que sigui la figura legal específica per desenvolupar tal funció i això ha ocasionat disputes o controvèrsies amb pràctiques abusives de registre per part de tercers no legitimats. És essencial que els diferents operadors econòmics siguin molt conscients d’aquestes diferències i adoptin polítiques de protecció i prevenció adients a la seva estratègia de marca.

Membres de