Tal com ja avançàvem quan vam analitzar l’estudi Trade in Counterfeit Pharmaceutical Products publicat a principis d’any per la OECDE i l’EUIPO, el mercat il·lícit de les falsificacions de medicaments es va elevar als 4.000 milions d’euros l’any 2016.
Aquest fenomen no només posa en risc les inversions en R+D dels legítims titulars dels drets de propietat industrial objecte d’infracció, si no també milers de llocs de treball en aquesta indústria. Així mateix, constitueix una greu amenaça per a la salut pública i la seguretat dels consumidors.
L’esmentat estudi posa en relleu com les organitzacions criminals aprofiten les vulnerabilitats de la cadena de valor de subministrament d’aquest tipus de productes, com els distribuïdors de segon nivell, l’extensió de les zones franques o l’auge del comerç electrònic per introduir productes falsos en aquest lucratiu mercat.
Amb la crisi de la Covid-19 s’ha originat una forta demanda mundial en la provisió d’equipament mèdic, desinfectants i medicaments, sotmetent a una gran pressió i vulnerabilitat a les cadenes habituals de subministraments d’aquests productes, que han hagut de mobilitzar-se en un curt període de temps.
Com a conseqüència d’aquest estat d’urgència global, els processos habituals de control de qualitat, origen i costos s’han vist compromesos, escenari que ha propiciat una gran oportunitat per a que les organitzacions criminals introdueixin productes falsificats, posant de nou en greu risc a la població mundial amenaçada per la pandèmia i agreujant la situació de crisi econòmica.
Així ho confirma el recent informe d’Europol Viral Marketing, counterfeits, substandard goods and intellectual property crime in the COVID-19 pandemic que posa en relleu com els falsificadors han adaptat de manera veloç el seu catàleg de productes il·lícits a la demanda provocada per la crisi sanitària, aprofitant l’estat de temor i ansietat dels ciutadans per la seva salut.
Aquest estudi no només posa l’accent en la importància de perseguir i detenir aquestes organitzacions criminals, sinó també en la d’advertir i informar els ciutadans sobre els riscos que corren a l’adquirir i utilitzar aquests productes il·lícits.
Així, entre els productes per evitar el contagi per Covid-19 afectats per les falsificacions s’inclouen les màscares facials, guants de làtex, kits de test, gels, alcohols i desinfectants, així com medicaments per combatre el virus, vacunes o antivirals.
L’estudi destaca èxits operacionals de les autoritats franceses, amb el tancament de diverses pàgines web des de les que es comercialitzaven test d’anàlisi de sang falsos, i de la unitat de frau de la policia romanesa que va confiscar gairebé 2.000 màscares facials que no complien amb els estàndards de seguretat.
Internet i les xarxes socials han estat de nou una plataforma de distribució per a aquests productes falsos que tenen com a origen territoris com la Xina i l’Índia, arribant a la Unió Europea a través de transport aeri i marítim. L’estudi també esmenta la identificació a la Unió Europa de laboratoris il·legals capaços de produir medicaments sintètics a gran escala.
Finalment, l’alimentació i els suplements vitamínics tampoc han escapat al fenomen de la falsificació durant la crisi del coronavirus, detectant l’enviament de productes il·lícits des de la Xina, Hong Kong, Brasil i fins i tot des d’alguns països europeus com Alemanya, Suècia i el Regne Unit.
Article de Josep Maria Pujals.
